divendres, 11 de maig de 2012

Text guanyador concurs de maig


Mentre cuino em distrec...

Entenc distracció com quelcom que fa que, en certs moments, estiguis tan sols pendent d’allò que estàs fent. Allò que fa que tots els teus sentits atenguin tan sols a aquella tasca. Allò que et permet no pensar en el que et preocupa i que, per un moment, et deixa gaudir amb tota intensitat d’aquella activitat.
I en base això, una de les meves distraccions més preuades és cuinar. Cuinar és, per mi, una d’aquelles coses que t’ofereix el dia a dia, i que té dues vessants dispars i a la vegada tan necessàries. Per un costat és un menester i per l’altre et permet estimar als del teu voltant. Amb un gest culinari pots explicar milers de sentiments, dir alguna cosa que et costa d’expressar, pots demostrar que estàs al costat d’aquella persona que tant et necessita... Solament cal que el cuiner posi tots els seus sentits en aquell art i que el comensal estigui en situació de rebre, d’escoltar, de sentir... el que aquell àpat li vol transmetre.
Cuinar és distreure’s amb colors, olors, textures, sabors... Cuinant pots viatjar arreu del món, entenent altres cultures i coneixent la seva història.
Cuinar és de gran importància, encara que el fet de fer-ho a diari faci que perdi el seu encant. Cuinar em permet farcir els meus sentiments, amanir els meus pensaments... i recordar-te, ja que mentre cuino em distrec, i cada un d’aquells instants està ple de sentiments.

Mònica Pardo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada