dimecres, 4 d’abril de 2012

Textos del concurs d'abril

Text guanyador de Josep Vicenç Guimerà

És massa difícil trobar el lema de la meva vida perquè la vida canvia i molts lemes esdevenen inútils fins i tot abans de posar-los a caminar. Potser diria que el meu lema és no tenir lema i tenir vida, tota la vida que pugui, no per viure molt, ans per omplir els anys de vida. Si alguna cosa voldria es tenir ganes i que les meves ganes s’encomanin, convertir l’efímer en una píndola d’eternitat sense cap pretensió, sabent que tot és relatiu, que tot s’ha d’acabar. Ser aigua, d’una gota a un oceà, lliscar sobre tota superfície, escolar-se, nodrir, donar vida, omplir i un dia evaporar-se per tornar a ser núvol.

.................................

Text finalista de Montserrat Utset

Diuen que la amistat és un dels bens més preuats. Aquesta és una de les meves frases preferides. Si no hagués estat per les meves amistats, que m’han donat tot el seu suport en un dels moments més dolorosos en la meva vida, estic convençuda que poder tirar endavant i tornar a tenir la il·lusió de viure m’hagués costat molt més.

El temps fa que el dolor que podem sentir en un moment donat per algun entrebanc que ens trobem en la vida: ja sigui la mort d’un ser estimat, una separació, una malaltia, etc...vagi sent més suportable; però el que crec que realment fa que podem superar qualsevol cosa que ens pugui passar és comptar amb les amistats. Si tens amics que t’entenen, et comprenen i t’escolten quan tens ganes de parlar, t’aconsolen quan tens ganes de plorar i sobretot estan en silenci al teu costat quan més ho necessites, llavors estic segura que pots enfrontar-te a qualsevol adversitat que et puguis trobar.

A mi això m’ha passat, i quan he sentit l’escalfor d’una abraçada en un moment baix o que m’han agafat la mà quan més ho he necessitat, això és el que ha fet que pugui superar aquest intens dolor que vaig haver de patir fa ja dos anys. Crec que el do més important que pot tenir una persona és el do de l’amistat i per sort ja l’he trobat en alguna de les amigues que tinc al meu costat. En elles hi he trobat allò que diu el poeta:

Oceans profunds d’amor/ muntanyes d’ànims,/ grans prats il·luminats d’optimisme

i silenciosos boscos de tranquil·litat”

........................................

Text seleccionat de Lídia Rech

Els meus versets preferits

"L'home que riu davant teu al mirall sap més de tu que el que en diu en els

llibres; o potser no, potser, forassenyat, s'ha convertit amb l'estranya paròdia

del que no seràs mai i es riu de tu perquè no sap ben bé com defensar-se..."

quines paraules tant sabies les del mestre Martí i Pol! és ben bé cert que cada

cop que ens mirem al mirall som una persona diferent, amb nous matissos; a

vegades juguem a pretendre ser quí no som o com actuariem de ser-ho, i ens

diem tot allò que no en la realitat no ens atrevim a dir. Ningú ens coneix millor

que el nostre mirall, les nostres virtuts, els nostres defectes...només ell sap qui

aparentem ser i com som en realitat perquè: per molt que intentem enganyarnos,

els nostres ulls sempre seran el reflexe de la nostra ànima.

.........................

Poema de L.L.B (fragments)

“La mar ballava i ballava,

es menjava tot l’espai,

la sorra era enterrada

cap els fons sense parlar.

I aquell blau que enamorava

dels dies calents d’estiu,

amb la platja il.luminada

dins d’un somriure ben viu.

Vand deixar la tardor trista

que jo mirava amb la Neu.

La mar restava enfadada,

lliure, renyant a l’hivern.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada