dimecres, 14 de desembre de 2011

Text guanyador concurs 13 de desembre

Guanyadora: Ester Mateos

CAMÍ DE L´AEROPORT

Un dia qualsevol ens dirigíem a l'aeroport, la meva mare i jo, camí de Madrid. La meva germana estava a punt de donar a llum per fi al meu nebot després d'un tortuós embaràs.

Vam entrar a la Ronda, amb el millor dels nostres somriures, adreçades a conèixer al bebè que tant havia lluitat per venir a aquest mon, sense imaginar-nos que estàvem a punt de perdre l’avió en l’embussament del segle.

Passaven els minuts i s’apropava l’hora prèvia a l’embarcament. Jo, amb tota la calma del món, intentava relaxar la situació dient-li a la meva mare que no es preocupés, que això era un embús d’aquests que es fan a la Ronda però que de seguida passa.

Els minuts seguien passant i jo continuava al peu del canó, intentant no perdre el ritme de la meva estratègia: “no passa res, està tot controlat”, mentre que per dintre se’m menjaven els nervis.

La meva sorpresa va ser quan no només va passar l’hora en què l’avió havia de enlairar-se sinó molt més, i continuàvem en el mateix punt de la Ronda en el que ens havíem quedat, sense possibilitat d’escapament.

El curiós és que una vegada passada l’hora vaig sentir un alliberament. Ja no havia de simular que no passava res perquè passés el que passés ja no arribàvem a agafar l’avió.

Tot i així l’experiència no ens va desanimar. Vam comprar un bitllet pel Pont Aeri (que encara després de set anys estic lamentant) i vam veure néixer a L´Ian.

1 comentari: