dissabte, 2 de juliol de 2011

TEXTOS CONCURS

Treballo de 8 a 3 en un hospital, 5 dies a la setmana. Tancada en una planta asèptica de colors pastel, vaig amunt i avall com un peix dins un aquari. Amb un raïm de llums al sostre, tothora encesos, i aïllada per un doble vidre, que no es pot obrir, tot el que veig de l'exterior és un boci petit de cel per l'última finestra del passadís.
Quan m'escapo d'aquesta peixera que em dóna de menjar, el que de veritat m'agrada és trobar una estona per sortir a córrer, simplement. Enyoro sentir el sol i l'aire a la pell, tenir, damunt del cap, l'ampla bòveda canviant del cel, escoltar els ocells i la remor dels arbres. Només em cal un camí als afores de la ciutat, a poder ser de terra, unes vambes còmodes, si puc trobar algun company millor, i canviar el ritme dels passos perduts per un trot alegre que, poc a poc, desperta el meu cos, mentre el cap, com un colador, va filtrant les cabòries del dia i les expulsa en rajolins de suor.

Araceli Prieto.

...................................................

Per simplificar

El millor és fer un pas enrere.

És mirar amb perspectiva allò que et fa ballar el cap, el que t’amoïna.

És fer una regressió a la infantesa i preguntar perquè.

És trucar a Occam i demanar que ens deixi la seva navalla.

És fer d’una muntanya un gra de sorra.

És saber escoltar-te i fer cas del teu instint.

És aplicar el menys comú de tots els sentits.

És aprendre a escoltar qui t’aconsella amb el cor.

És voler viure per ser simplement feliç.

Marti Perez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada