dijous, 9 de juny de 2011

textos seleccionats

Com cada migdia, vaig ajeure'm a descansar tot escoltant la ràdio mentre esperava que el son em vingués a cercar...

Acostumo a dormir en posició fetal, que vol dir amb el cos de costat, primer mirant cap a la meva dreta i poc després, inconscientment, girada del cantó esquerra.

El meu dit índex de la mà dreta anava lliscant per la rodeta dels dials de l'aparell de ràdio. El dit es va aturar per sentir les notícies, una tria no del tot idònia per endormiscar-me, així que vaig decidir tornar a cercar fins que "puntualment va sonar la melodia del Tot és Possible". Aquella veu dolça va captar la meva atenció, jo pensava dormir però m'interessava més el contingut de la tertúlia. Tot seguit van presentar l'apartat de " la cuina de l'escriptura"."Escriure", sempre m'ha agradat...Crec que junt amb la lectura és una activitat que eixampla el meu cor, desvetlla la meva ànima, sovint adormida, i enceten un món i el seu imaginari on m'hi trobo a gust.

Vaig assaborir aquella estona com un gelat apunt d'acabar i fins i tot aquell programa va incitar un hàbit llunyà. Des d'aleshores torno a escriure sovint i espero cada dimarts, quan toca, sentir l'espai de l'escriptura

Emma Gajo

..............................

Al matí, dempeus, el primer glop de cafè. Pensar que aquesta vida sols és un preàmbul, el pròleg d’un llibre no escrit mai. Mitjons gruixuts al hivern, la llum de la cuina sempre encesa. El sol de març tibant l’ànima, albirar el contorn del infinit, veure jugar un nen, gronxadors penjats dels arbres. L’aigua sobtada

-pulsació caòtica- d’un xàfec d’estiu. El mar, el arrissat cancan de les onades, fru-fru protector naufragis. Les seves mans retirant-me el cabell de la cara…

Petits plaers quotidians, quefers complaents que m’acompanyen en la solitud del meu viatge.

Voldenit

.........................................

PETIT REPTE

Fa dies, que dic!, fa mesos, jo havia perdut la meva alegria, aquella petita característica de la meva personalitat. I es que amics meus, les desgracies del transcurs de la vida te va apagant la alegria, te canvia el caràcter, la seva realitat t’endureix i; ser adult ja no sembla tan divertit, els teus somnis d’adolescent es van esvaint i sempre anheles que tornin, però ja no tornaran. Però, de sobte, comences a assaborir les petites vivències que t’ofereix la vida, -llegir un conte amb la meva estimada mare o fer un passeig amb ella, cultiva plantes, conversar amb les teves mascotes, un sopar amb els amics-; cada petita cosa és una veritable alegria, et fortifica el cor i et buida el cervell de mals pensaments i el més important, et dona un nou impuls d’energia per afrontar la vida amb il·lusió i alegria. El repte és “viure” cada dia.

Susana Vinaixa

3 comentaris:

  1. L'alegria ens espera en les petites coses de la vida per xiuxiuejar-nos a l'orella que a través d'ella podem ser feliços. Felicitats a tots tres per saber-ne gaudir i gràcies per compartir-ho!

    ResponElimina
  2. benvinguts i benvolguts,

    que bonics, ben escrits, m'han arribat a dins, han desvetllat sentiments, combrego amb el contingut dels textes de voldenit i susana vinaixa.

    gràcies per aquest bocí de felicitat en llegir-vos
    15 de setembre de 2011 15:11

    ResponElimina