dijous, 7 d’abril de 2011

concurs del 5 d'abril

Textos sobre "un somni o un repte"

No recordo quan va començar, però ha sigut el meu somni etern. Fixat en el meu cap. Allà sempre. Esperant. Latent. Sempre he sabut que ho aconseguiria i seguia esperant. I avui, quan he passat per davant del mirall de la meva habitació, amb els cabells escampats de qualsevol manera, mig adormida, caminant pesadament per les poques hores de son que he tingut, he vist una figura especial reflectida entre la poca llum que es cola per entre la persiana. He vist aquella dona que des de sempre havia volgut ser. Tenia un somni. Un gran somni. Volia ser una dona, esposa i mare feliç; gaudir de la vida, gaudir dels meus fills, caminar amb la meva parella, fer pastissos, celebrar festes d’aniversari, fer estofat per la família, mimar els geranis, banyar al gos de tant en tant, anar a fer un cafè amb dues o tres bones amigues, plorar d’orgull veient els meus fills fer-se grans... I avui, quan la petita m’ha despertat per la tos i he anat altra vegada a fer-li una ullada i a acotxar-la una mica més, he sentit el pit a punt d’esclatar tant ple com estava d’orgull i felicitat. He arribat al clímax del meu somni, i gairebé ni me n’havia adonat !

Elisabet

..........................

Tornar a somniar

No hi ha cap sensació tant meravellosa com l’ha d’arribar a casa i saber que Ell m’espera. La seva presencia em reconforta, em dona aquella pau que tant necessito després d’un dia horrible a la oficina. Sempre té una paraula amable per mi, sempre està disposat a fer-me somriure. Les seves histories em fascinen, em fan viure totes aquelles vides que sé del cert que mai viuré i em transporta a terres llunyanes que potser mai trepitjaré. Cada nit, en silenci, em fa somniar. A vegades tot i que no m’agraden gaire, m’explica algunes histories que em fan plorar, però no li tinc en compte. Ell es així.

Aquest vespre però, Ell ja no hi és. He sentit un buit tant profund dins meu que he sortit corrents a buscar-lo. Després de donar moltes voltes i de molt buscar i remenar, ha aparegut. M’esperava allà, quiet, immòbil. Reposava damunt d’una lleixa, esperant a que l’agafés. Ja ets meu! he cridat només veure’l. Plegats hem sortit de la llibreria. Aquesta nit, tornaré a somniar.

Noemi lopez

..........................

Altres textos

L'hora de despullar-se

"Bona nit, fins demà". Pujo les escales una mica més ràpid del que puc, la meva fal·lera es un ritual, obro la porta i la tanco ràpidament, no vull que em sentin obrir la de la terrassa, i em fumo una cigarreta, la última del dia. Escampo una mica el fum per veure si d'envà l'olor, m'he oblidat de dir-vos que creuen que ja no fumo.


Em començo a despullar , sense gaire ordre, em poso el pijama i al llit. M'abraço al coixí i el transformo en una prolongació del meu cos, en un apèndix. Tanco els ulls, però no puc tancar les imatges, tanco el ulls però no puc esborrar els pensaments i ring ring ring , ara si , ara si hi ha un ordre i sobre tot pensaments més positius. Comença un nou dia i segur, segur quan arribi l'hora de despullar-me , potser ja no necessitaré la cigarreta, o potser llençaré la clau dels negits i dormiré.!quin plaer!


Núria Isern Monclus


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada