dimecres, 9 de març de 2011

Textos seleccionats, concurs del 8 de març

A fora és fosc i plou. Estirats al sofà, ens abracem ben fort com si fossim dos amants que es retroben per última vegada. A la tele un vell capítol de "Doctor en Alaska".

Somiem amb la vida que voldríem viure, entre muntanyes, lluny de la ciutat.

Ell m'acarona els cabells i fem plans per les properes vacances. Potser Canadà ?

I així, entre els seus braços i sentint com em parla a cau d'orella, descobreixo que tinc tot allò que vull tenir, que sóc exactament on i amb qui vull estar. Em sento estimada, i protegida de tot, i em vaig quedant adormida pensant en com l'estimo.

El meu petit plaer és Ell, el meu amic, el meu amor. Són totes les estones que compartim, com aquesta. Sóc tant feliç que ploraria. Ploraria de ràbia perquè aquest moment que ara vivim sé que passarà, que demà serà un record. I no vull que s'acabi (...) Guardo per mi aquest instant que ja ningú em podrà robar.

Eulàlia

.......................

EL MEU CAFÉ I JO

Soc una persona afortunada.Cada dia em llevo molt d'hora per anar a treball. Comprobo que cada nen resta al seu llit, els tapo una miqueta més i els hi dic que els estimo. Em vesteixo i baixo a la cuina. El meu home baixa darrera meu,- Bon dia amor-, bon dia- contesto.Allà, ens distribuim les feines: jo començo a preparar-me l'entrepà per dur a la feina, i els esmorzars de cada nen. I quan acabo... Un dels moments més fantàstics del dia. Tinc el meu café preparat sobre el marbre. I miro el meu home assegut davant l'ordinador absort en les seves coses, i agraeixo amb tot el meu cor poder gaudir d'aquell café, fet, com deia la meva mare, amb amor, tal i com a mi m'agrada (...) Són uns minuts només, amb el café, la meva parella i el silenci. Realment, em sento afortunada.

Nelly Sànchez

..............................

La petita tassa de cartró premsat t’escalfava les mans mentre bufaves el seu contingut. Em miraves (...) entremig de les parades d’aquella fira d’artesans, intentantaves amagar el cap en el coll alt del teu abric, mentre em somreies de nou. Suau, cremós i delicat era el fil de xocolata que queia del Bastonet de pa que vas alçar acostant-te’l a la boca, intentant no tacar-te (...). Tu mirant-me, rient, encongint-te d’espatlles mig avergonyida mentre em picaves l’ullet buscant la meva complicitat, i jo no podia deixar de pensar en tu i en els teus llavis de xocolata i com em moria de ganes de besar-los. Sí, recordo aquella primera cita com si fos ahir, recordo aquell moment que no vaig gosar fer-te el petó; quina sort la meva, em vas regalar trenta anys al teu costat per poder-ho compensar. Sí, trenta anys, i, avui serà el primer dia que no te’l podré fer.

David Pujals

........................

POR A FER-SE GRAN

Aquest matí, en mirar-se al mirall, l’Helena s’ha adonat que s’estava fent gran. El temps ha passat molt de pressa, potser massa i tot. Aquest mes de maig en complirà...uf, només de pensar-ho s’esvera. Obre l’armariet de les “ potingues” i en treu la crema hidratant, reafirmant i d’efecte lífting. Se l’aplica amb suavitat, resseguint amb les puntes dels dits el contorn de la cara. Es mira al mirall per segona vegada. Ara ja es veu millor. Desa la crema i agafa el corrector. No puc sortir al carrer amb aquestes ulleres, pensa. Després s’aplica la base de maquillatge i un toc de coloret rosat, per dotar de vida i alegria les galtes. Poc a poc la seva cara agafa color. Amb el llapis d’ull negre, es ressegueix la ratlla dels ulls, després s’hi aplica una mica d’ombra marró, a conjunt amb el jersei Burberry que avui porta. Això ja es una altra cosa, es diu com cada matí. L’Helena té por a la vellesa. L’Helena té por a fer-se gran.

Noemí López

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada