dimecres, 9 de febrer de 2011

Textos dels oients 8 de febrer

(Fragments)

"Els seus ullets blaus em miren fixament amb aire de tendresa, tanmateix com un enamorat, mentre belluga els seus ditets menuts enredant-los en els rinxols dels meus cabells i la seva veueta dolça em diu: mami t’estimo… És en aquest petit instant que quedo embelesada i comencen les manyegueries, els petons, i la tendresa que flueix de bén endins. L’oloreta que desprén el meu fill de 3 anys...No hi ha res comparable.

Tot això comprimit en uns minutets de glòria que per a mi són els més gratificants del dia. És llavors que m’adono de la realitat de la vida."

Doris Pascual Lozano

.............................................

"Hi ha tantes coses petites que conformen la felicitat quotidiana que és difícil triar-ne una, el somriure d’un fill, la carícia de la persona que t’estimes, els raigs de sol dels primers dies de primavera, l’escalfor del nòrdic el matí d’un diumenge d’hivern, l’aroma del cafè acabat de fer; tantes, que ni Monterroso ho podria resumir. Hi ha una, però, que pot passar desapercebuda, que la tenim allà cada dia i moltes vegades queda en un segon pla. És la música, és aquella cançó que t’aixeca l’ànim quan estàs moix, que t’abraça quan estàs trist, que t’empeny quan estàs decaigut. La bateria et marca el pas, la guitarra aguda t’empeny, el baix et sosté i el piano t’envolta amb la melodia. Tots tenim una banda sonora particular que acompanya feliçment els records, i es què, com deien els ABBA, Thank you for the music.

Martí Pérez

.......................................................

"Pedalejo per la plaça de Sant Josep Oriol.

Una airina fresca m’allibera de la xafogor del mes de juliol

És passada la mitjanit i on abans hi havia bullícia i cridòria s’ha instal·lat un silenci solemne.

En el mur de l’església hi ha un grafiti de la Guerra Civil on diu: Plaça del milicià desconegut.

Un calfred per les vides passades s’escampa per la pell.

Les lletres del rètol traçades barroerament sintetitzen la llibertat d‘expressió.

Viure a Barcelona, aquesta ciutat plena d’història, em commou."

Gemma Salaric

................................................

(...)

"Es posa al llindar de la porta i un a un, la professora de P-3 va
cridant els nens. Quan diu el nom del meu fill, avui si, ve corrents i
amb ganes de fer-me una abraçada. Avui no ha costat, altres dies
prefereix continuar jugant. Ve molt content. Li poso l’abric, la
bufanda, els guants, li començo a donar el berenar i... oh no! Em diu
que té caca i no es pot aguantar!"

Eduard Allué

....................................................

"Mentre em decideixo em desperto, em llevo, esmorzo, em vesteixo, baixo les escales, saludo al conserge, creuo la carretera pel pont. Espero l’autobús. Ensenyo el bitllet, pujo les escales i sec. Premo el botó, m’aixeco, baixo les escales, baixo de l’autobús, camino, creuo pel pas de zebra. Espero l’autobús. Una dona em mira des de lluny. No hi paro atenció. Xuclo el meu cigarret i deixo anar al fum. Em miro per dins, controlo que tot estigui bé. Esbufego com de costum; encara no he après a respirar. Pujo a l’autobús, m’assec i em relaxo. Miro per la finestra; joves, estranys, vells, bells, nens i nenes, cotxes i més vehicles, arbres i edificis, botigues i restaurants, parcs i pluja. S’ha acabat la música. Treballo, gaudeixo, em relaxo parlant i escoltant. Hora de plegar. Camino per trobar-me amb l’autobús. Viatjo, baixo, camino observant els altres ciutadans. Agafo un altre autobús. Saludo al conserge. Jec al sofà."

Anna Enjuanes-Martí

..................................................................

(...)

"Segur que no és molt original però m'agrada estrenar el dia obrint la finestra del meu dormitori i mirant el mateix retall de realitat. Arrepenjat a l'ampit una mica polsós veig un pedaç de la teulada d'una fàbrica tancada, un parell de terrats en segon terme, un àlber esbelt darrera les últimes cases i l'esquena torta i carregada d'un turonet a l'horitzó. A l'hivern veig poca cosa, ombres sota el fanals i la resta obscuritat. A l'estiu m'encanto amb els colors del cel, els blaus innocents, els roses tendres, els rojos i violetes que anuncien el dia que néix. Alguns dies el carrer fa olor d'escombraries, d'altres olor de pluja, de pols, de Primavera, de pixat de gos.

Sovint la meva dona es queixa que entra fred o aigua per la finestra, que els veïns ens poden veure, que sóc un pesat, però jo, el primer que faig, fins i tot abans d'anar al bany, és mirar el quadre que destapo cada dia en obrir la finestra i retrobar, des del país dels sommis, la meva realitat."

Josep Vicenç Guimerà.

.......................................

"El so estrepitós del despertador fa que els somnis se m’esvaeixin de cop. Miro al meu voltant. Els primers raigs de sol travessen la persiana i s’acomoden plàcidament sobre el meu rostre. El rellotge senyala que són dos quarts de set del matí. M’aixeco exhausta del llit i travesso el passadís. De sobte, l’olor de cafè comença a estendre’s per tota la casa. Hipnotitzada per l’aroma, em dirigeixo al menjador on m’espera la meva mare amb la tassa de cafè ben calenta, tal i com a mi m’agrada. Al fer-ne el primer glop, s’inicia un joc dins la cavitat bucal , on el sabor amarg del cafè natural i el sabor dolç del sucre competeixen per ser el guanyador. Al acabar-me’l, escurar amb la cullera l’espumeta oblidada que queda al fons de la tassa i fer un gran sospir, ja em sento amb la força necessària per afrontar un nou dia. "

Sara Gutiérrez Alcaraz

1 comentari:

  1. M'han agradat tots però especialment el d'Eduard Allué que m'ha fet somriure: gràcies.

    ResponElimina