dilluns, 10 de gener de 2011

Textos seleccionats "petites coses"

Un minut de vida
Un minut de vida és un temps particular, diferent per a cadascú. Pot variar en funció de la nostra ocupació: no ens passa igual de ràpid quan treballem que quan prenem el sol a la platja perquè, en el temps personal i psicològic, un minut pot durar molt més que 60 segons.
Generalment vivim pensant en el que acabem de fer o en allò que ens espera d’aquí a una hora, i això ens crea tensió.
Escriure un minut, en canvi, és convertir 60 segons en un temps personal, és aprofitar l’oportunitat de posar tots els sentits en allò que estem fent, d’experimentar el que ens arriba, ara i aquí. Cada minut, aquest, el que vindrà i el que ha tancat l’any que deixem enrere ens convida a mirar on posem els peus i també a aixecar els ulls; ens impulsa a conquerir cada instant viscut amb una bona dosi d’humor i d’agraïment.

...................................

Petites coses: el gebre del matí

Hi algun element que anuncïi millor la entrada a l’hivern? Gebre, no gel ni neu. El gebre és només un simulacre de gel a pocs metres del nivell del mar, una escarxa blanca que cobreix l’herba dels parcs, els vidres entel.lats de les finestres trencant la monotonia de la tardor temperada. Els metereoròlegs somriuen mentre ens l’anuncien, implícid en noves baixades de temperatures que pronostiquen un menú climàtic contrastat.
Però el gebre és només un tel de glaç que s’esquerda en sortir el sol; no té gaire consistència. La seva pell prima esquitxa els parterres, això sí, crema els pètals de les darreres roses i els crisantems que van florir a principis de novembre.
Em sembla un element fascinant perquè anuncia els dies de rigurós hivern, com una prefiguració de la neu. Tocar-lo produeix una sensació de lliscament agradable; es fon als dits, com un sucre fred. Inevitablement, ens fa pujar un grau la calefacció, recuperar les mitges gruixudes, reforçar els anoracs. El seu alè glaçat ens espera de bon matí, però el respirem tranquils perquè sabem que es dissoldrà a migdia, quan ens faci nosa la roba d’abric i comencem a treure’ns capes.
Els cristalls gebrats que cobreixen la gespa i els marges de carretera són encara un paisatge d’ensomni.


.....................................................................................

Aqui teniu la recomanació d'una oient, la Maria Elena Oliver, que ens parla d'un llibre que l’ha influït: “El club de la bona estrella” de l’escriptora Amy Tan
"Entre mare i filla hi ha sempre una història que cal contar, afirmació que jo ja compartia abans de llegir el llibre. Vaig capbussar-me en la història i em va deixar immersa en la mar d’emocions d’aquella mare i filla, que em portaven com les onades a la meva pròpia història.

La relació d’ambdues reforçada amb aquest anomenat club de la bona estrella, les amigues de la mare, que fan un vaivé del passat al present que, gairebé sense adonar-me’n em feia reflexionar sobre el meu passat, el meu present, la meva vida: de filla, de mare, d’amiga. Penso que és un llibre que il·lustra el que vàreu dir el passat programa de la “cuina de l’escriptura” referent a l’escriptura però que al mateix temps és aplicable a la lectura: et serveix d'evasió, té dues cares i et pot portar a experiències personals, pot tenir un factor terapèutic...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada