dijous, 27 de gener de 2011

Nous textos seleccionats del concurs 25 gener (fragments)

(text guanyador sobre "petits plaers")

El meu petit plaer és asseure’m a la pedra centenària que hi ha sota el til·ler de casa meva i deixar que els meus sentits gaudeixin per mi. La vista i l’oïda es donen la mà, i mentre l’una gaudeix de la natura observant el moviment dels arbres, talment com si ballessin i es deixessin endur per les notes d’una antiga melodia, l’altra escolta el refregar de les fulles mentre ballen. El nas, ensuma intensament l’olor de terra mullada, com voldria guardar-la en un pot i olorar-la cada cop que en tingués enyorança! Intento convèncer a la meva gata perquè m’acompanyi a passejar pel bosc, i quan arribem a un acord, agafo un brot de fonoll i deixo que el seu gust anisat m’envolti la boca. Però el sentit que més es delecta és el tacte, perquè mentre camino descalça, ell nota la frescor del terra i com les mans pentinen l’aire fresc i la sensualitat de la natura.

I així, durant tot l’any i especialment cada dia, els meus sentits em donen el plaer, sempre diferent, de gaudir sense fer res i fruir d’ells.

Lídia Rech

Cànoves

...........................................................................................

Trobaría molt a faltar entre altres coses:

Quan li dic al meu fill que està en el llit "acostadito" per anar a dormir, després d'explicar-li un conte i cantar una cançó, "t'estimo fill, que descansis" i ell em respon: "jo més, mami, que descansis tu també". Se'm posa un somriure d'orella a orella que no et vull ni contar. No hi ha paraules per explicar el que se sent. O quan li dic que ha d'anar a dormir i em diu "mami perquè he d'anar a dormir si és perdre el temps??" Jo el que vull és jugar!!!!

Llavors se'm posa cara de no sé si menjar-me’l... i em surt un enorme somriure abans de explicar-li els motius pels quals ha de dormir i descansar. Només té 2 anys, a punt de complir els 3, i al-lucines amb les sortides que té.

Maite G.G

...........................................

(text guanyador dia 25 de gener, "les petites coses")

Meravellosa rutina

Un dia qualsevol et despertes i te n’adones de que al teu llit hi ha dues nenes petites que et deixen, en general, molt poc espai vital. A l’altra costat hi veus un noi que ara és un home, un pare, que es troba massa lluny de tu per poder acaronar-li pell però prou a prop per dir-li que toca llevar-se, passar per la dutxa, fer l’esmorzar a corre cuita i portar les nenes a l’escola amb el temps just per arribar a la feina aquells cinc minuts tard que et fan anar de cul tot el dia. Quan tornes a casa comença la carrera per aconseguir anar a dormir a una hora decent. De sobte escoltes una cançó a la ràdio que s’ha convertit en un clàssic i que et porta records d’una època en que podies viure una aventura per segon. L’amor i la feina o la feina i l’amor, no sabries dir què era més important aleshores, ocupaven tots els teus pensaments, i anyores aquella dona tan lliure, tan somiadora i sobretot tan jove. Quan són les dotze de la nit i acabes de fer-ho tot, la casa resta en silenci. Li agafes la mà al teu company i no pots imaginar una vida sense ell i sense tota la resta, tot el que t’ha convertit en el que ets ara: mare, treballadora, esposa, amiga, amant i sobretot no tant jove. El millor de tot és que no pots entendre com podíes viure abans sense totes aquestes petites coses que construeixen la teva meravellosa rutina.

Sandra Altesa

.....................................................................

La felicitat: un dia gris i un llibre

L’olor del té amb aroma a canyella ocupa tota l’estança, agafant la tassa amb les dues mans per escalfar-me les mans m’apropo al finestral, el vidre està lleugerament entelat, m’apropo i miro l’exterior, és un dia de finals de novembre, d’aquells dies grisos, amb boira i cau aquell plugim fi. Faig un petit glop al té calent i m’apropo a la meva butaca de lectura, agafo aquella manta que te gairebé tants anys com jo i em tapo les cames, és la manta amb la que em tapava la mare quan era petita, és vella i lletja però

mai em podré desfer d’ella. Un cop estic asseguda a la meva butaca, agafo un llibre, miro la portada, la contraportada, llegeixo la sinopsi, l’obro, l’oloro, i començo una nova aventura que ha de durar unes 400 pàgines. I de sobre, en aquell moment, penso: això deu ser la felicitat. Aquests petits moments que fan que t’oblidis del món.

Mila Romero Olivera

.................................................

Sóc

Sóc un cafè en la primera llum del dia

Sóc el cant dels ocells en els matins d’estiu,

Sóc un passeig solitari per prats d’herba verda,

Sóc un paisatge, els colors de la tardor, la neu del hivern

Sóc la llibertat de la muntanya, una abraçada d’alt d’un cim,

Sóc una mirada, un somriure o una carícia dels que estimo

Sóc una cervesa a la platja quan es comença a fer fosc

Sóc la nit, la musica, una bona conversa amb amics

Sóc una cigarreta després del sexe, un petó després de fer l’amor

Sóc la mandra al llit d’un dissabte

Sóc un fins després i mai un adéu.

Sóc,

les petites coses de la vida que em fan sentir gran

Sóc molt més que això, però això, em fa ser el que soc.

I no vull ser res més.

Joan Carles Fayàs Sastrada

..........................................

Petites coses
Em desperto i passo la mà pels cabells rossos i finíssims de la meva dona. De seguida es despertarà. És un moment molt especial i màgic que aviat es desfarà com un floc de neu. Des del moment que es despertarà fins que es ficarà al cotxe per anar a la feina, tot es mourà a un ritme trepidant. Les olors de la seva pell, la fressa de l’aigua, el xampú, el gel de bany, la crema hidratant, el seu perfum, la seva roba, la seva veu, els seus somriures... Portes que es tanquen i s’obren... Un cant a la vida amable i seré i quan marxarà, tot quedarà silent. Al cap de poca estona marxaré jo.

Ara fa un any, quan jo me n’anava a treballar, ella es quedava al llit, abatuda pels tractaments agressius del càncer de mama. Sota el gorret de fil que tapava el seu caparró no hi havia cap cabell i quan s’aixecava, els seus moviments eren lents i feixucs.

De vegades ni ens adonem d’aquests moments tan especials, formen part de la nostra vida i no els sabem gaudir, però ara, de puntetes, cada dia al matí, contemplo els seus cabells de seda i demano poder gaudir durant molts anys d’aquest petit plaer secret.

Josep Aguilar Viñolas

......................................

(fragments)

Seria bonic poder tenir una llibreta per anar apuntant els moments feliços de la nostra vida (...) Així en el nostre epitafi constaria: “ va viure 50 anys 6 mesos, 12 minuts i 13 segons”, contant només els moments feliços, que són els veritablement viscuts...Encara que crec que els petits moments són el millor de la vida: una paraula carinyosa quan no l’esperes, una trucada d’aquell amic o amiga...

Marta Banyuls


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada