divendres, 22 d’octubre de 2010

Benvinguda

Benvinguts al blog de les petites coses!
Aquest espai virtual forma part de la secció de “La cuina de l’escriptura” que emetem quinzenalment, els dimarts, dins el programa “Tot és possible”  de RAC 1 durant mitja hora aproximadament (de 15,15 h a 15,45 h). 
Aquest blog ha nascut amb la voluntat de difondre les diverses propostes d’escriptura entre tots els oients i lletraferits que participeu en el nostre concurs d’escriptura i també per permetre que compartiu amb nosaltres els vostres comentaris.
Hi trobareu penjats els textos guanyadors del concurs i els meus comentaris quinzenals de “la cuina de l’escriptura”, que també podeu escoltar a través del link amb el podcast de RAC 1, a més d’una agenda d’activitats i l’enllaç amb el meu blog personal.
Des del mes de gener del 2011 hem encetat un nou enfoc per a la secció. En aquesta temporada volem parlar de “petites coses”, quotidianes o no, que resulten significatives o imprescindibles en la nostra vida. La temàtica serà variada: tractarem d’objectes, d’elements, d’aspectes vitals que sovint ens passen per alt o que no ens detenim a observar, tot i ser importants en el nostre dia a dia.
Els oients que vulgueu participar en el concurs de “les petites coses” dins la secció de “La cuina de l’escriptura” podeu enviar els vostres textos a l’adreça de correu:
nuriatenea@gmail.com
Animeu-vos a penjar els vostres comentaris!!!

1 comentari:

  1. Aqui teniu la recomanació d'una oient, la Maria Elena Oliver, que ens parla d'un llibre que l’ha influït: “El club de la bona estrella” de l’escriptora Amy Tan

    "Entre mare i filla hi ha sempre una història que cal contar, afirmació que jo ja compartia abans de llegir el llibre.

    Vaig capbussar-me en la història i em va deixar immersa en la mar d’emocions d’aquella mare i filla, que em portaven com les onades a la meva pròpia història.

    La relació d’ambdues reforçada amb aquest anomenat club de la bona estrella, les amigues de la mare, que fan un vaivé del passat al present que, gairebé sense adonar-me’n em feia reflexionar sobre el meu passat, el meu present, la meva vida: de filla, de mare, d’amiga.
    Penso que és un llibre que il·lustra el que vàreu dir el passat programa de la “cuina de l’escriptura” referent a l’escriptura però que al mateix temps és aplicable a la lectura: et serveix d'evasió, té dues cares i et pot portar a experiències personals, pot tenir un factor terapèutic...


    Maria Elena Oliver

    ResponElimina